Els primers records que tinc de la meva infància son en una guarderia de Reus que es diu BABI, recordo pràcticament com estava distribuida tota la guarderia, tot i que sembli extrany... suposo que deu ser perquè vaig disfrutar molt i també recordo molt bon tracte per part dels professors.
En aquesta guarderia és on vaig fer alguns dels meus primers amics, que actualment encara tinc, i pel que fa l'àmbit formatiu, si que recordo alguna de les fitxes que ens feien fer com per exemple resseguir amb un llapis de color el contorns d'alguna vocal (la que estessim fent en aquell moment), o per exemple que teniem unes estones per mirar llibres, per dibuixar... sens dubte de la Un cop acavada la meva etapa de preescolar, vaig canviar de centre, concretament a La Salle de Reus, que dir d'aquest centre... podria explicar moltissimes coses ja que vaig estar-hi des dels 6 anys fins als 18. es a dir 12 anys al mateix centre escolar.
Pràcticament tota la meva vida d'estudiant, tret de la guarderia i ara en la Universitat, l'he passat al mateix centre escolar, crec que escoles d'aquest tipus com La Salle tenen unes etapes en comú en molts estudiants, jo les descriuria de la següent manera: la primera etapa és la primària, on encara ets molt petit, fas molts amics i tens moltes ganes de passart-ho bé i anar a l'escola a jugar; a mesura que et vas fent gran i arribes a la ESO sobretot quan l'estàs apunt d'acabar molta gent té ganes de marxar cap a un Institut, ja que creuen que tens més llibertat i que no et controlen tant com un col·legi concertat, aquí és on està l'error, ja que als Instituts poden ser igual o més estrictes que la resta d'escoles, i finalment el Batxillerat, on crec que personalment la gent que vol fer-lo té clar que vol tenir uns estudis Universitaris o un Grau Superior, i va a classe per estudiar, no per anar a pasar l'estona.
Una de les coses que m'ha marcat molt de La Salle, que va una mica lligat amb el tema que comentava ara, és el fet religiós, ja que com tothom coneix, aquest centre té una ideologia religiosa (molt més forta abans que ara, ho dic per experiència familiar), però quan arribes al Batxillerat sembla ser que aquest tema s'apagui una mica, i això vaig trobar-ho positiu.
Doncs bé amb aquests 12 llargs anys que he passat en el mateix centre escolar, la veritat és que pocs altibaixos he tingut pel que fa els estudis, sempre he estat un noi d'aprovats mitjants, algun de just també, perque no dir-ho! però en general sempre en una mateixa línia; no he hagut de repetir mai i vaig suar una mica alhora de fer la selectivitat.
Arribats en aquest punt que hem tocava fer la selectivitat, va ser un estiu una mica extrany ja que van haver-hi moltissims nervis, perquè llavors ja si que tenia ganes de perdre La Salle de vista i fer un canvi en els meus estudis i també perque no dir-ho de vida!, anar a un nou centre, conèixer gent nova, anar a la universitat, i canviar el ritme de vida ja que estaras estudiant el que "tu vols" si aixi t'ho concedeixen els de les PAU...
Doncs bé un cop passada la selectivitat i aprovada, va arribar el gran dia, el dia en que sortien les llistes per saber en la carrera que t'havien adjudicat els de les PAU, tots els meus amics tenien carrera menys jo!, em vaig ficar molt nervios i també hem va fer moltissima ràbia, veure que havia estat treballant moltissim i que pel simple fet de que haguessin pujat la nota mitjana per entrar a magisteri, m'haguès hagut de quedar sense carrera!
Per sort al cap d'un més hem van adjudicar la última opció que havia posat que era Pedagogia, no savia massa ben bé el que era, però mira! aquí estem apunt d'acabar la carrera i amb una molt bona experiència d'haver-la triat, ni que fos en última opció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario